Portàtils al tercer món
Una ONG evita el malbaratament de recursos electrònics i els fa arribar als qui no se'ls poden permetre


És diu Labdoo i és un projecte humanitari que proporciona una plataforma col·laborativa i els mitjans necessaris per poder du a terme una distribució mundial d'ordinadors de segona mà. Els punts de concentració de la xarxa de l'organització els entreguen a escoles de països en desenvolupament on mai podrien tenir aquests nous recursos. Això és possible gràcies a la feina desinteressada de molts voluntaris.

Al món hi ha milions d'ordinadors substituïts anualment. Encara que siguin útils, se'n compren de nous per seguir innovant tecnològicament. Al mateix temps, segons denuncia aquest grup sense ànim de lucre, hi ha una majoria de població mundial que no té accés a Internet i no pot gaudir de les últimes avantatges que aquest ofereix, sobretot pel que fa a l'educació. 

Aquí és on entra en joc Labdoo, que ajuda a reparar i redistribuir aquests ordinadors per diferents indrets on no tenen recursos econòmics. A més, l'entitat aprofita les noves tecnologies i les xarxes socials per proporcionar aquest servei sense costos operatius. L'objectiu, doncs, és reciclar i reutilitzar en favor de l'educació, connectant gent disposada a donar el seu portàtil amb projectes educatius arreu del món.

Pensant en Nadal
Labdoo està preparant una nova campanya per les Festes que ara vénen. La idea té com a centre el concepte “Magic Box”, una capsa on hi haurà un portàtil que ja haurà passat un procés de qualitat i estarà ja preparat per ser enviat al seu país corresponent. Cada capsa serà una oportunitat de tenir accés a una millor educació i de destapar el potencial d'un nen.

La cadena la inicia gent voluntària, societat civil compromesa, que prepara la “Magic Box” i la entrega a algun col·laborador de l'organització, qui al seu temps la porta a un punt de la xarxa Labdoo. Allà, un equip d'informàtics s'encarrega de revisar el material i de reparar-lo en cas que sigui necessari, fins que, atenent a diferents sol·licituds, fan arribar els regals a diferents escoles.

C.F Unión Mira-sol Baco presenta la nova temporada 2011-12

El club de futbol de Mira-sol va celebrar el passat 7 d'octubre la presentació dels equips que formaran part del club vallesenc aquest any. L'acte, celebrat al camp de futbol del club, va ser considerat un èxit, i va tenir diversos moments destacats.

Més de tres-centes persones es van apropar a l'acte inaugural del club verd-i-blanc en una jornada marcada per l'ambient festiu i de germanor entre la família mirasolenca. Cap els volts de les set del vespre, hora prevista, es van presentar tots i cadascun dels jugadors que composen els vint equips de l'entitat, així com els seus entrenadors i equips tècnics.

Un dels equips presentats.

 

Un cop fetes les presentacions del planter i de l'equip amateur, es va donar lloc a diversos parlaments, com ara el del president del club, Joan Salabert, qui va assegurar que l'entitat està més que consolidada, o Esther Rodríguez, també protagonista aquell vespre per un motiu no esportiu.


Petits grans vincles solidaris

Per a sorpresa de molts dels assistents a l'acte qui ho desconeixien, C.F. Mira-sol ha pogut contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a una petita oenegé santcugatenca, “Rostros Colores y Sueños”, que coopera amb Nicaragua. Esther Rodriguez, sòcia fundadora de l'organització, va voler donar a conèixer la feina feta aquest passat estiu i l'ajut que ha suposat per la gent de Colama -localitat nicaragüenca on es concentren els seus esforços- el viatge dels voluntaris de l'associació.

Aquest passat juliol, cinc joves voluntaris van complir -entre d'altres- l'objectiu de muntar un equip de futbol i un torneig a la província de Tipi Tapa per tal d'allunyar a nens i adolescents de la perillosa desocupació d'aquell indret. Aquí entrava el petit gest del Mira-sol: l'equip entrenat pels voluntaris catalans va tenir el luxe de poder vestir la samarreta verd-i-blanca que el club santcugatenc havia entregat a l'associació. D'aquesta manera i com mai abans havia passat, aquells joves van poder jugar conjuntats amb un mateix uniforme: “Pot semblar una detall sense importància, però aquest fet els donava molta força. Veien un equip rival molt bo, però se sentien amb possibilitats de lluitar per la victòria igualment. S'ho creien més.” deia una Esther Rodriguez convençuda de la utilitat d'aquests gestos. Mitjançant un vídeo gravat aquest mateix estiu en què molts joves sortien agraint personalment l'ajut que havien rebut, la totalitat dels assistents va poder adonar-se de la feina realitzada per aquesta petita associació solidària.

Per últim, es va presentar la mascota del club, una tortuga, que va provocar molta curiositat entre els presents pel fet de tractar-se, en aquesta ocasió, d'un animal real cedit per una empresa externa.

L'equip de joves nicaragüencs llueix la seva nova equipació.